No té veu pròpia. Però grava el silenci. No demana ser escoltada. Però et llegirà quan et pensis sol. Aquesta obra és una incursió ritual en el territori de Pilum Muralis —la veu silenciada que s’ha fet arquitectura. Poesia feta de fractura i símbol, escrita des de la gàbia, des del mur, des del no-res. Si llegeixes això… potser ja és massa tard.