Carner i Puig-Oriol, Josep

BIOGRAFÍA

Josep Carner i Puig-Oriol nació en Barcelona el 9 de febrero de 1884. Ya a los doce años empezó a colaborar en diversas publicaciones literarias; a los dieciocho se licenció en Derecho y a los veinte en Filosofía y Letras. Fue un joven precoz intelectualmente y también con un carácter muy marcado, un poco estrafalario en su forma de vestir, lo que lo convirtió rápidamente en un personaje famoso en los ambientes culturales de la Barcelona de fin de siglo. Con los años esa estética provocadora de los primeros años dejó ver cada vez con más claridad algunos de los rasgos esenciales de Carner: su extraordinario dominio lingüístico, su identificación con el país por medio del cultivo literario del catalán, su gran capacidad de trabajo y su habilidad para la generación y articulación de proyectos culturales.
En 1906 publicó su primer libro de poemas, Els fruits saborosos (Los frutos sabrosos) que se convirtió en símbolo del Noucentisme catalán.
Colaboró desde 1902 en el periódico La Veu de Catalunya, el periódico del catalanismo moderado, y dirigió la revista Empori.
En 1911 entró a formar parte del Institut d'Estudis Catalans, lo que le permitió estar al frente de la Editorial Catalana, fundada en 1917 para desarrollar un ambicioso proyecto cultural que incluía diversas colecciones: Biblioteca Literaria, Biblioteca Catalana; revistas: D'Ací i d'Allà y la Enciclopedia y ser estrecho colaborador de Pompeu Fabra.
Pero Carner ha sido reconocido en la posterioridad también como traductor, tradujo
a los autores occidentales más importantes (desde La Fontaine a Dickens, desde Andersen a Mark Twain) y mientras tanto escribió y publicó una poesía rica.
En 1915 Carner se casó con la chilena Carmen de Ossa, y pronto llegaron dos hijos: Anna Maria y Josep. Pasada la treintena, Carner era un escritor famoso y un personaje de la cultura catalana, pero su situación profesional no acababa de estar al nivel de esa fama, por lo que tras la muerte de Prat de la Riba decidió en 1920 presentarse en Madrid a unas oposiciones al cuerpo consular y en marzo de 1921 abandonó Cataluña para ir a Génova, donde se instaló con toda su familia y ejerció de vicecónsul, para después ejercer el cargo en Costa Rica, El Havre, Hendaya, Beirut, Bruselas y París, con un breve paréntesis en Madrid.
Este alejamiento físico de su país fue compensado sin embargo por su brillante labor continuada como columnista en La Publicitat y en el diario El Sol).
Su primera esposa murió en Líbano en 1935.
Tras el estallido de la Guerra Civil, Carner fue uno de los pocos diplomáticos que se mantuvo fiel a la República. Tras la guerra deberá quedarse en el exilio, primero a México con su segunda esposa, la belga Émilie Noulet, donde fue profesor en el Colegio de México y posteriormente a Bruselas donde Carner trabajó de profesor universitario. Durante el exilio se mantuvo siempre al frente de las acividades del gobierno y la intelectualidad catalana en el exilio, y escribió las obras que lo iban a consagrar definitivamente: Nabí (1941) y Poesia (1957).
Murió el 4 de junio de 1970 en Bruselas.



BIBLIOGRAFÍA


Poesía
Corones. Barcelona: J. Cunill, 1904.
Llibre dels poetes. Barcelona: F. Giró, 1904.
Primer llibre de sonets. Barcelona: Vídua de Joseph Cunill, 1905.
Els fruits saborosos. Barcelona: J. Horta, 1906; Sabadell: La Mirada, 1928; Barcelona: Edicions 62, 1984; Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
Verger de les Galanies. Barcelona: F. Giró, 1911.
Les Monjoies. Barcelona: Lluis Gili, 1912.
Auques i Ventalls. Barcelona: Marián Calve, 1914; Barcelona: Lluís Gili, 1935; Barcelona: Edicions 62, 1977.
Bella Terra, Bella Gent. Barcelona: 1918; Barcelona: Lluís Gili, 1936.
L'oreig entre les canyes. Barcelona: 1920; Barcelona: Edicions 62, 2006.L'àngel de les vuit. Poemet. Barcelona: Muntañola, 1921.
La inútil ofrena. Barcelona: Editorial Catalana, 1924.
Sons de lira i flabiol. Barcelona; Els poetes i els músics, 1927.
Cançons. Barcelona: Publicacions dels Amics del Llibre, 1928.
El veire encantat. Barcelona: Lluís Gili, 1933.
Lluna i llanterna. Sabadell: Proa, 1935.
Nabí. Barcelona: Amics de la Poesia, 1938; Buenos Aires: Edicions de la Revista Catalunya, 1941; Barcelona: Edicions 62, 1971.
Tres diumenges. París: l'Oreneta, 1946.
Llunyania. Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1952.
Arbres. Barcelona: Selecta, 1953; Barcelona: Edicions 62, 2004.
Absència, dins Obres Completes I. Poesia. Barcelona: Selecta, 1957; Barcelona: Edicions 62,1985.
Museu zoològic. Barcelona: Nauta, 1963; Barcelona: Barcanova, 1998.
Bestiari. Barcelona: Nauta, 1964; Barcelona: Barcanova, 1998.
El tomb de l'any. Barcelona: Proa, 1966.
La primavera en el poblet. Barcelona: Lluís Gili, 1935; Barcelona: Edicions 62, 1979.
La paraula en el vent. Barcelona: Fidel Giró, 1914; Barcelona: Edicions 62, 1984.
El cor quiet. Barcelona: Editorial Políglota, 1925; Barcelona: Edicions 62, 1984; Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
Segon llibre de Sonets. Barcelona: Joaquim Horta, 1907; Barcelona: Curial, 1991.
Llibres de sonets . Barcelona: Curial, 1991.
Llegendari. Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
El cargol . Barcelona: Cruïlla, 2003


Narrativa
L'Idili dels nyanyos. Barcelona: J. Cunill, 1903.
La Malvestat d'Oriana: llegenda. Barcelona: Bartomeu Baxarias, 1910.
La creació d'Eva i altres contes. Barcelona: Editorial Catalana, 1922; Barcelona: Laia, 1980.
Dues narracions. Barcelona: Conservatori de les Arts del Llibre, 1985.


Narrativa infantil y juvenil
Contes i apolegs de tots els països. Barcelona: Muntañola, 191?.
La guineu i el llop: El llop i l'esquirol. Barcelona: Muntañola. 1919.
El pagès i el cavall: conte rus; Les bèsties del moliner. Barcelona: Muntañola, 191?.
El cavall encantat i altres contes Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978.

Teatro
La llàntia que s'apaga. Barcelona: Estampa de la Renaixença, 1901.
Al vapor: joguina en un acte i en prosa: original de Pere Maldar. Barcelona: Lo Lo Teatro Regional, 1901.
La Fustots: rondalla popular en un acte. Barcelona: Imp. Henrich y Comp., 1906.
Canigó: jacint Verdaguer; Adaptació a l'escena, en tres actes . Barcelona: Llibreria CientíficoLiteraria de Josep Agustí, 1910.
El giravolt de maig. Sabadell: La Mirada, 1928; Barcelona: Teatre Romea, 1988.
El ben cofat i l'altre: llegenda en cinc actes, precedida d'un pròleg. Perpinyà: Proa, 1951.
Cop de vent [Pròleg de Jordi Sarsanedas]. Barcelona: Edicions 62, 1966.

Crítica literaria
Les Planetes del Verdum. Barcelona: La Revista, 1918.
Les Bonhomies. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1925; Barcelona: Editorial AC, 1964.
Tres estels i un ròssec. Sabadell: La Mirada, 1927.
Universalitat i cultura: discurs llegit en la XII festa anual de l'Institut. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1938.
Teoria de l'ham poètic. Barcelona: Edicions 62, 1969.
Les Bonhomies i altres proses. Barcelona: Edicions 62, 1981.



PREMIOS

Jocs Florals de Barcelona (1903)
Jocs Florals de Barcelona (1904)
Jocs Florals de Mallorca (1904)
Jocs Florals de Barcelona (1910)
Jocs Florals de Barcelona (1933)
Premi Folguera (1933)
Premi Guimerà de México (1955)
Jocs Florals de la Llengua Catalana a Caracas (1966)



ENLACES

http://www.lletra.com/noms/jcarner/

http://amediavoz.com/carner.htm

http://www.cervantesvirtual.com/FichaObra.html?Ref=11207

http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/

http://www.escriptors.cat/autors/jcarner/

http://www.xtec.es/~jducros/Josep%20Carner.html

http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/josep_carner/fragments/illa.php